A
Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis suggerents,
D
conversacions que amaguen secrets,
hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers.
Bm
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada,
E
creadors de ruïna acumulada.
A
Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent,
hi ha derrotes d’ultima jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada,
maten l'esperança de l'obrer.
D
El cor en què gire la balança, el cap als quefers,
por i confiança, penes, plaers
Bm
i una batalla perduda des de temps immemorials
E
una ràbia irracional, un voler fer el que cal
A
una mà germana, un abraç sincer,
el poble mana, i canta convençut el que sent i diu:
F#m E
En la meua boca un correfoc
A Bm
en la teua orella una verbena
C#7 F#m
si la cançó mata la pena
E (A)
som emisaris de la mort (x2)
A
Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts,
s'està fent de dia, glops i fum.
D
retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se,
jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
Bm
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit,
E
moren la llei, la norma i els estereotips.
A
moren el càlcul i “cotilles parlanxins”.
matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere
traumes i obscuritat, que depure que allibere.
D
Que creme la crueltat, l’ avarícia i l'estafa,
que compartim el pà, l'aigua i les cases.
Bm
Vam cultivar un verger al desert,
E
t’hem descobert un oasi.
A
Tota una vida fugint-li al present,
de tots els focs farem brases.
F#m E
En la meua boca un correfoc
A Bm
en la teua orella una verbena
C#7 F#m
si la cançó mata la pena
E (A)
som emisaris de la mort (x2)
A
D
Ni furtant-nos els somnis,
Bm
ni cremant la trinxera,
E
ni amb la llei, ni el tricorni,
A
ni amb presons ni cavernes
A D Bm E